Cada any la mateixa
història. A partir de gener m’hi poso. Faré exercici, menjaré sa, estalviaré,
seré millor persona, viatjaré més...
Al final, els
propòsits que es compleixen són els que es decideixen entre els mesos de febrer
i novembre. Jo crec que menjar tant i estar amb els familiars que només veiem
un cop l’any, ens afecta i distorsiona la nostra realitat.
Reflexionem, si la
setmana té 168 hores, treballem 40 hores, dormim unes 60 hores, emprem unes 8
hores en desplaçar-nos a la feina, unes altres 6 hores per la nostra higiene
personal i unes 12 hores pels àpats, ens queden 42 hores per: fer esport,
netejar la casa, quedar amb els amics i amigues i familiars, fer alguna
activitat extraescolar, veure sèries, pel·lícules, preparar el menjar, anar a
fer la compra, llegir, preparar-nos per anar a la feina, passejar al gos i
aquest meravellós temps mort que no tenim en compte... està clar que marxen les
ganes de menjar sa, fer esport i estalviar.
A més a més, és
important tenir en compte els factors que ens influeixen i que no ens n’adonem.
Per exemple, quan es fa de nit a les 17 hores, hi ha tan poca llum i fa tant de
fred només tens ganes de menjar molt i estar a casa calentona.
No hem d’oblidar
que som animals i que a l’hivern ens dediquem a menjar el que hem recol·lectat
a l’estiu.
Per tant, jo he
decidit seguir només el que el meu cos demana. I me n’he adonat que cap al
febrer és quan tot es compleix.
Així que espero que
aquest mes el meu cos es posi a córrer i a menjar sa perquè sinó el fet
d’estalviar serà ben complicat quan hagi de comprar-me roba de talles més
grans, quan hagi de modificar l’amplada de les portes de casa meva, quan hagi
de pagar les sessions de la psicòloga per a que m’ajudi a acceptar-me,
etcètera.
Som-hi!
