Apa, adiós!

Al final ha traspassat... ha resistit fins on ha pogut, però al final s'ha rendit. Suposo que al cap i a la fi, és el que tocava; tants productes químics havien de passar factura... 

Ara podria començar a engegar el discurset de "Déu l'hagi perdonada..." o el "Bon vent i barca nova!". Que per cert, sabeu què vol dir aquesta expressió? és realment molt crua... la barca vindria a ser la caixa de morts i el vent doncs... un "apa, adiós!". Quin munt de merda es llença al damunt dels estimats que queden vius quan l'ésser en qüestió passa a millor vida... passa a millor vida? com ho saps tu això?! en fi, són figues d'un altre paner... si no se sap què dir a la família, val més fer-los una abraçada o donar-los la mà i callar. "T'acompanyo al sentiment"... va home va! no s'ho creu ningú això! Jo necessito un manual d'actuació en aquests casos perquè no sé mai què fer, ni què dir; m'incomoda tant la situació que em bloquejo. Així doncs, si us moriu, el més probable és que no sàpiga què dir als vostres estimats. Perdoneu-me.

M'he desviat del tema, perdó. Ha mort sí; una llàstima. No sé si haurà deixat algun fill, ni si té parella, ni si tampoc té familiars. M'agradaria saber-ho. El cert és que en les últimes hores no ha parat de donar pel sac... estava assegut a la butaca i no ha parat de molestar; jo estudiant i ella "tacatà tacatà": Collons, deixa'm en pau! Jo no ho volia fer, de veritat... i no, no és un crim passional... jo no l'estimava; portava dies a casa, però no havíem arribat a sentir res l'un per l'altra. Tot pas enrere, ara ja és tard...

Potser quan passi a la "millor vida" que tots somniem em sabrà perdonar.

"Apa, adiós!"

Tini.